Benvinguts/des a Montesa Turisme.

Volem donar-vos a conéixer les moltes opcions turístiques de què disposa Montesa.

Farem un recorregut per l’emblemàtic castell, el Museu Parroquial, el Museu de l'Oli, les seues ermites, el barranc de la Fos, el barranc de la Font Santa, la Mola i la resta de racons d’aquesta històrica vila.

Un poc d'història sobre Montesa.

Són escasses les restes prehistòriques aparegudes en aquest terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric a la Canyada, consistent en abundants fragments de ceràmica amb decoració geomètrica pintada i una petita escultura, també de fang cuit, representant un cavallet, i els carreus encoixinats reutilitzats en diversos paraments del castell, indubtablement d'època romana, i que proven l'existència, potser al mateix lloc en el que després es va edificar el castell d'època medieval cristiana, de construccions significatives d'aquella época.

Encara que el seu origen es té prerromà, Montesa va començar a tindre importància en època dels àrabs. Més endavant, el rei Jaume I va negociar amb el caid de Xàtiva l'entrega del seu castell. A canvi, el rei li va donar el castell de Montesa, amb la qual cosa, a finals de gener de 1248, Abù Bakr Banu Isa es traslladà a la vila.

El 29 de setembre de 1277, després d'un llarg setge , Montesa esdevingué vila reial en conquerir-la el rei Pere el Gran. Poc després, el16 d'octubre de 1289, Alfons I de València lliurà una carta pobla per a Montesa i Vallada. Més endavant, en disoldre's l'ordre del Temple, Montesa fou elegida pel rei Jaume II per a seu de l'orde homònima, amb la qual cosa, passà a mans d'aquella orde militar.

 

Castell de Montesa

De possible origen iber i romà, l'antecedent directe de la fortificació actual va ser aixecat pels àrabs, del qual hi ha una primera referència documental al segle X.
Després de la supressió de l'Orde del Temple, Jaume II i el papa Joan XXII crearan el 1317 una nova Orde que serà l'hereva directa dels béns del Temple: l'orde de Montesa. La seua creació responia, d'una banda arecollir els béns de l'extinta Orde del Temple i de l'altra crear una milícia que pogués protegir la frontera sud del Regne de València. En 1319 Jaume II va donar la fortalesa a la nova Orde, moment el qual, el castell va ser reconstruït i ampliat. La fortalesa de Montesa va passar a ser la seu de la nova Orde, sota les directrius del Cister i rebent el nom d'Orde de Montesa. L'Orde de Montesa passa per ser, l'única Orde monàsticomilitar de l'antic Regne de València.
Entre 1327 i 1374 es van realitzar importants obres, per a atendre les obligacions monacals dels religiosos de l'Orde de Montesa, unes obres que es perllogaren, d'acord amb les necessitats finas a ben entrat el segle XVI.
El 23 de març de 1748 un terratrèmol va destruir gran part del castell-convent, obligant als frares que van sobreviure a desplaçar-se a València, on es va construir un nou monestir, conegut com el Temple, hui Delegación del Gobierno en la Comunidad Valenciana. En 1837, amb la desaparició dels senyorius, els béns de l'orde de Montesa van passar a mans particulars.
El 1926 les restes del castell-convent de Montesa es declaren monument nacional. Des de llavors s'han succeït diverses obres de neteja, estudi i restauració de l'edificació. Entre 1946 i 1955 es van dur a terme tasques de neteja i prospecció arqueològica, dutes a terme per l'exèrcit, del qual dóna testimoni una inscripció que es pot localitzar a la base de la penya sobre la qual s'aixeca el castell.
Entre 1996 i 1998 es consoliden algunes restes, es condiciona l'accés i la porta principal, alhora que s'efectuen prospeccions arqueològiques. Entre 1999 i 2000 es van continuar les obres de restauració i es van instal·lar infraestructures d'aigua i subministrament elèctric. El 2005 i 2006 es va restaurar el perímetre exterior de la muralla i es van continuar les prospeccions arqueològiques. Entre 2007 i 2008 es va reconstruir la sala capitular del castell.
La fortificació actual correspon a la reforma efectuada en època cristiana sobre la base de la fortificació musulmana, de la qual resten l'entrada en forma de colze i l'albacar. L'entrada al castell es realitza a través d'una rampa d'accés que acabava en un pont llevadís i que salva la zona de l'albacar del castell. Es correspon -hui- amb una porta de mig punt coronada per un carreu amb tres escuts treballats en pedra. Al castell solien residir aproximadament uns vint frares, la vida dels quals era la conventual seguint les directrius del Cister.
Les obres més importants es van realitzar sota el mandat de fra Pere de Tous (1327-1374), tercer mestre de l'Orde, que va fer construir la sala capitular, el refectori, l'església, una cisterna, el forn, la infermeria. A la fi del segle XIV durant el mandat de fra Berenguer March es va construir el claustre.

Us oferim un enllaç al vídeo l'Orde de Santa Maria de Montesa.

 

 

Museus

En Montesa tenim dos museus en els quals podem trobar dues característiques identificatives pròpies de la vila com són la seua herència històrica i patrimonial i les seues arrels agrícoles tan arrelades al poble valencià.

 

Museu Parroquial

El museu pròpiament dit s'ubica en un edifici rehabilitat fa vint anys, construït en el primer terç del segle XVII, que probablement formava part de la casa pròpia del sotsclauer, cavaller que exercia els drets que sobre els pobles de Montesa i Vallada tenia l'Orde de Montesa.

Reconegut com a Col·lecció Museogràfica per la Conselleria de Cultura de la Generalitat el 24-III-1994, recull el patrimoni que tenia la Parròquia i no s'exposaven al culte.

S'hi exposen elements arquitectònics procedents, en origen, del castell, llenços de temàtica religiosa dels segles XVII i XVIII i alguns gravats.

Des d'ací us recomanem visitar el web http://www.museumontesa.com on trobaràs més informació sobre Montesa, l'església, l'òrgan de la mateixa, l'orde de Montesa i una gran quantitat de publicacions locals.

Situació: C/ Santa Bàrbara, 6 

Concertar la visita trucant al telèfon 96 229 90 80 o visitant l'Oficina de Turisme situada a C/ Doctor Fernando Villa Pedroso, 5 

 

Museu de l'Oli

Des de l'inici dels temps l'olivera ofereix amb generositat els seus fruits a l'home. La seua majestuosa silueta ha configurat, a través de mil·lennis, l'essència mediterrània, estant present en totes les cultures sorgides en aquesta conca.

La muntanya de Montesa, terra assolellada i pròspera, guarda en cada racó de les seues serres, la saviesa ancestral de la seua gent. La tradició agrícola, transmesa de pares a fills durant jornades de dur treball, ha convertit en fèrtils terres les escarpades vessants de les muntanyes, creant un entorn ideal per al conreu de l'olivera.

L'olivera és un arbre de gran qualitat i molt longeu. S'adapta als secans i aguanta les elevades temperatures de l'estiu encara que no resisteix bé el fred. No té grans exigències pel que fa a tipus de terreny encara que requereix un sòl profund. En els terrenys fértils no dóna molt de fruit ni l'oli és de bona qualitat.

Situació: C/ Doctor Fernando Villa Pedroso, 5 

Telèfons: 96 229 90 80 / 673 419 775

 

Festes
Festes Patronals

Les festes patronals ocupen els 10 últims dies d'agost.

Aquestes festes són dedicades principalment a La Mare de Déu del Castell, a la relíquia de la Santa Espina i al Crist del Calvari.

A les festes de Montesa, podem trobar orquestres, nits per a la joventut, actes taurins, etc. El dia més important sol ser el primer diumenge de setembre, és aquest dia, quan passades les 7 de la vesprada, la Mare de Déu de Montesa, creua el llindar de l'església.

A la processó van tots els habitants, creients o no, que es rendeixen a la devoció que té aquest poble valencià, a aquest símbol. Les festes acaben amb un homenatge a la Mare de Déu amb coets.

 

Fogueres de Sant Sebatià

Les fogueres de Sant Sebastià tot i que es feien en l'antiguitat, havien perdut rellevància durant els anys setanta i va ser el 1989 quan un grup de veïns del poble, posteriorment organitzats en l'Associació Cultural d'Amics del Castell fra Miquel d'Arandiga, van preparar una foguera a la plaça de la Vila.

Des de llavors, el dissabte més proper al dia del sant (20 de gener) es crema a la plaça de la Vila una foguera en la qual participa gran part del poble.

 

Moros i Cristians

El 9 d'octubre de 1982, un grup de xiquets de l'escola de Montesa va celebrar una entrà de moros i cristians commemorant la festa de la Comunitat Valenciana, des de llavors se celebren les festes de moros i cristians sent el principal acte, com aleshores, l'entrà. Amb el pas dels anys, aquesta festivitat ha anat creixent i en l'actualitat es desenvolupa una espectacular festa.

Les comparses estan dividides en dos bàndols, el moro i el cristià. Al bàndol moro, cinc comparses: Alis-Ben-Beguts, Kalibules, Tariks, Masais i Kafftans. Al cristià, altres cinc: Templaris, Corsaris, Bandolers, Belcebuts i Nidars.

 

Festes de Sant Vicent

La festa dedicada a Sant Vicent, la qual ha anat intentant arrelar durant el present segle, ha estat condicionada a la voluntarietat dels festers o persones que han volgut organitzar-la. Encara que hi ha algun testimoni en els anys vint del segle passat, la festa, de la manera com l'entenem ara -amb ball i cavalcada, a més de les celebracions religioses-, possiblement es va iniciar als anys cinquanta. Els actes organitzats solien durar uns dos dies, durant els quals es feien les celebracions religioses -missa i processó-, a més de la tradicional cavalcada. Altres vegades, s'afegien una revetlla, una cordà i alguna que una altra traca.

La imatge del sant, cedida a l'església parroquial per Jose Mª. Domínguez Borja, solia romandre a sa casa -carrer sant Vicent, núm. 24- la vigília de la festa i es traslladava a l'endemà a la parròquia. Finalitzada la missa, on els xiquets oferien una mena de bescuitets, realitzaven una cercavila, acompanyats per la banda de música.

Actualment, i des de 1992 en què torna a reiniciar-se, es fa la vespra la processó. Al dia següent se celebra l'Eucaristia, i per la vesprada la cavalcada.

 

Senderisme

A prop del Castell s'eleva una plana rocosa, escenari de batalla en altre temps.

LA MOLA és un lloc des d'on s'observa tota la Vall de Montesa. Aquesta muntanya, buida al seu interior, forma un enorme dipòsit d'aigua de pluja que abasteix la Fonteta, molt apreciat per veïns i visitants.A prop del Castell s'eleva una plana rocosa, escenari de batalla en un altre temps.

D'altra banda, algunes parts de la Mola són l'escenari perfecte per practicar l'esport de l'escalada. Al costat de l'ermita del Calvari se situa el BARRANC DE LA FONT SANTA, on es pot visitar una cova molt interessant.

Al costat de la SERRA GROSSA, discorre el riu Canyoles, on es pot apreciar la fauna i vegetació típica dels aiguamolls valencians: baladres, barbs, amfibis, etc.

Un dels llocs més interessants d'aquestes muntanyes és el BARRANC DE LA FOS, possiblement la reserva natural més important de Montesa.

Durant les nits d'hivern és impressionant escoltar el cant del brúfol entre les roques. Des d'allà també es pot fer una excursió a la Font del Meló.

Per als més atrevits es recomana la pujada a la cadena muntanyosa composta per la Solana (694 m), la Ferradura (676 m) i el Tossal dels polsos (684 m).

Ací teniu uns vídeos de la Mola Fos i del barranc de la Fos. Per ampliar l'informació sobre el barranc de la Fos seguiu aquest enllaç.

 

La Mola

Barranc de la Fos

 

 

Gastronomia

En aquesta secció us mostrarem alguns dels menjars i dolços típics i que per descomptat podeu tastar als restaurants i bars de Montesa.

Paella

Coneguda al voltant de tot el món no podia faltar a Montesa.

Podem trobar aquest típic plat tant en la versió d'hivern, amb faves, carxofes, carn de pollastre, conill i mandonguilles i la seua versió més coneguda amb tomaca, fesols, garrofó i per suposat la carn anteriorment esmentada.

 

Arròs al forn

Un altre plat típicament valencià és l'arròs al forn i sobretot el realitzat a les poblacions de la comarca.

Els ingrientes principals per a realitzar aquesta saborós plat són: brou de cuit, cigrons, talls de cansalada, costelles de porc, botifarres de ceba, creilles i alls.

Com a curiositat comentar que a aquest plat també se'l coneix com "arròs passejat", perquè antigament es duia a coure als forns de pa.

 

Arròs amb fesols i naps

Se'l coneix també com "olla pobra" o "arròs junt" el nom prové de quan es cuinava en grans olles en les festes locals perquè tots els veïns, sobretot els que comptaven amb menys recursos, disposaren d'un plat calent.

Els ingredients principals d'aquest plat típic valencià són els fesols, naps i carn de porc, encara que en alguns llocs es substitueixen els fesols per garrofó i en ocasions s'inclou botifarra.

 

Rossegons

És un dolç típic de la Comunitat Valenciana i està fet amb massa de farina, ou, sucre i trossos d'ametlla, el qual una vegada enfornat té una consistència dura.

 

 

Contacte i Horaris

Ací podeu trobar els horaris i telèfons de l'Oficina de Turisme de Montesa.

 

 

 

Referències i enllaços d'interès

Montesa (València) Wikipedia.

Pla General de Montesa. Catàleg de béns i espais protegits. Diputació de València 2014.

Montesa al teu abast: La seua història, monuments i paratges. Edició: octubre de 1999. Autor: Josep Cerdà i Ballester.

www.museumontesa.com